NOVETATS DE DESEMBRE
NOVETATS DE DESEMBRE
A la nostra biblioteca trobareu aquests nous títols:
1.
RAMON
SOLSONA, Allò que va passar a Cardós
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós
una nit de neu del 1965. Les causes i les del crim travessen un
territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de
treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i
centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es
transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la
televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.
Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a
Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla
fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament,
d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de
convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el
rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.
Sis anys després
de L’home de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la
èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.
2. CARLOS ZANÓN, Taxi
Sandino, un taxista llamado así en honor
al disco triple de los Clash que recorre una Barcelona más actual y más viva
que nunca.
«Tenemos que hablar», le dice Lola, su mujer, a la hora del desayuno. Él le
responde que lo harán por la noche, a su vuelta del trabajo. Sandino es un
taxista triste, melancólico y mujeriego que hará todo lo que pueda por no
regresar a casa, ante el temor de que Lola quiera dejarlo. No sabe si desea que
eso suceda, ni si le gusta ser taxista, ni tampoco si sabe querer a alguien o
si es que todo consiste en rodar de un extremo al otro como bolas de billar.
Esa misma noche se encuentra con su amiga Sofía, una taxista atípica en un
mundo de hombres. Un pasaje muere en el interior del coche de ésta, dejando una
bolsa que Sofía entrega a la policía; sin embargo, hay quien no se fía de sus
explicaciones. Sandino hará todo lo posible, sin demasiada fortuna, por aclarar
el asunto. Ahmed, Hope, Jesús, Héctor, Verónica, Nat¿ De barrio en barrio, y
desde su atalaya familiar de la Casa Usher, Sandino vivirá su particular
odisea, hecha de azares y lealtades, durante seis noches en un territorio
urbano poblado por pasajeros de la más diversa condición. Las mil y una
historias de éstos, que se mezclan con recuerdos y fantasmas de su pasado y de
su presente, tejen un tapiz amargo de su vida. Sandino tendrá que desenredarse
de él, de sus amores y de su ciudad para llegar quizá a algún lugar en el que
nunca ha estado.
3. Camilleri, Andrea: Una piràmide de
fang
Una pluja impròpia de Sicília té paralitzades les obres de la nova
conducció d’aigua de Vigata. Enmig de la immensa esplanada de fang i amb les
excavadores aturades, apareix el cadàver d’un home. El llot que ho cobreix tot
mig amaga la bicicleta amb què fugia. Què hi feia un home mig despullat
pedalant sota la pluja enmig de la nit?
El comissari no té més remei que començar a investigar
per una botiga clandestina de queviures. I a mesura que va lligant caps, entre
les esquerdes del fang, van apareixent els ingredients que han fet de l’illa
italiana un dels territoris més obscurs de tot Europa: amenaces, corrupció,
política de claveguera... Tot camuflat, com és tradició mediterrània, sota la
aparença d’un simple afer de banyes.
4. MARGARET ATWOOD, El cuento de la
criada
Amparándose en la coartada del terrorismo islámico, unos políticos
teócratas se hacen con el poder y, como primera medida, suprimen la libertad de
prensa y los derechos de las mujeres. Esta trama, inquietante y oscura, que
bien podría encontrarse en cualquier obra actual, pertenece en realidad a esta
novela escrita por Margaret Atwood a principios de los ochenta, en la que la
afamada autora canadiense anticipó con llamativa premonición una amenaza
latente en el mundo de hoy.
En la República de Gilead, el cuerpo de Defred sólo sirve para procrear,
tal como imponen las férreas normas establecidas por la dictadura puritana que
domina el país. Si Defred se rebela ¿o si, aceptando colaborar a regañadientes,
no es capaz de concebir¿ le espera la muerte en ejecución pública o el
destierro a unas Colonias en las que sucumbirá a la polución de los residuos
tóxicos. Así, el régimen controla con mano de hierro hasta los más ínfimos
detalles de la vida de las mujeres: su alimentación, su indumentaria, incluso
su actividad sexual. Pero nadie, ni siquiera un gobierno despótico parapetado
tras el supuesto mandato de un dios todopoderoso, puede gobernar el pensamiento
de una persona. Y mucho menos su deseo.
Los peligros inherentes a mezclar religión y política; el empeño de todo
poder absoluto en someter a las mujeres como paso conducente a sojuzgar a toda
la población; la fuerza incontenible del deseo como elemento transgresor: son
tan sólo una muestra de los temas que aborda este relato desgarrador, aderezado
con el sutil sarcasmo que constituye la seña de identidad de Margaret Atwood.
Una escritora universal que, con el paso del tiempo, no deja de asombrarnos con
la lucidez d e sus ideas y la
potencia de su prosa.
5. KAZUO ISHIGURU, El gegant enterrat
Anglaterra a l’edat mitjana. Del pas dels romans per l’illa només en queden
ruïnes, i Artur i Merlí –estimats pels uns, odiats pels altres– només són ecos
del passat. Britans i saxons conviuen entre ogres i follets en una terra erma.
Una parella d’ancians –l’Axl i la Beatrice– pren la decisió de sortir a la
recerca del seu fill. El noi va marxar fa molt de temps, però no en recorden
les circumstàncies perquè ells, com tots els habitants de la regió, han perdut
bona part de la memòria a causa d’allò que anomenen «la boira». En el seu
periple es trobaran un guerrer saxó anomenat Wistan; un jove amb una ferida que
l’estigmatitza, i l’ancià Gawain, l’últim cavaller viu d’Artur, que erra amb
el seu cavall amb la missió, segons
explica, de matar una dragona. Junts faran front als perills del viatge, als
soldats de Lord Brennus, a uns monjos que practiquen estranys ritus d’expiació
i a presències molt menys terrenals. Però cada un d’aquests viatgers arrossega
secrets, culpes i en algun cas una missió.
Entre el viatge iniciàtic, l’al·legoria i l’èpica, Kazuo Ishiguro ha
construït una narració molt bonica que aprofundeix en la memòria i l’oblit, en
els fantasmes del passat, en l’odi soterrat, la sang i la traïció amb què es
forgen les pàtries i potser la pau. I que parla també de l’amor perdurable, la
vellesa i la mort.
«Una novel·la excepcional» (Neil Gaiman, The New York Times); «És
un Joc de trons amb consciència, és el Merlí
l’encantador de l’època de la indústria del trauma. Un llibre preciós i
punyent sobre el deure de recordar i la necessitat d’oblidar» (Alex
Preston, The Observer).
6. CARLES CASAJUANA, Retorn
Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a
veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual,
repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura.
Josep Carner torna de l’exili amb la memòria devastada despr és de més
de trenta anys d’absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i
ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona.
El retorn de l’exiliat és una concessió
innecessària al règim? A
poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n’és un
testimoni inusitat, aprofi ta l’encàrrec per gaudir d’unes setmanes de
llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa.
Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels
estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i
nostàlgic sobre el paper de l’escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de
l’exili i la impossibilitat del retorn.
Deia que Carner era víctima d’un malentès: com que
la seva obra, en particular abans de la guerra, era una celebració de la vida,
molta gent el considerava un poeta benigne i bon vivant, una mena de bohemi ben
vestit i ben planxat feliçment ignorant del costat obscur de la condició
humana, un poeta que havia vingut al món a passar l’estiu. Però al costat
d’aquell Carner assolellat i rialler tan conegut n’hi havia un altre més
complex, més profund, que molts crítics tendien a no veure perquè els obligava
a replantejar-se tot el que havien escrit sobre ell. Aquell era el Carner que a
ell li agradava més, sobretot el Carner rosegat per l’enyorança, el supervivent
d’un cant remot dels anys de maduresa a l’exili.
7. JAVIER MARÍAS, Berta Isla
Muy jóvenes se conocieron Berta Isla y Tomás Nevinson en Madrid, y muy
pronta fue su determinación de pasar la vida juntos, sin sospechar que los
aguardaba una convivencia intermitente y después una desaparición. Tomás, medio
español y medio inglés, es un superdotado para las lenguas y los acentos, y eso
hace que, durante sus estudios en Oxford, la Corona ponga sus ojos en él. Un
día cualquiera, «un día estúpido» que se podría haber ahorrado, condicionará el
resto de su existencia, así como la de su mujer.
Berta Islaes la envolvente y apasionante historia de una espera y de una
evolución, la de su protagonista. También de la fragilidad y la tenacidad de
una relación amorosa condenada al secreto y a la ocultación, al fingimiento y a
la conjetura, y en última instancia al resentimiento mezclado con la lealtad.
O, como dice una cita de Dickens hacia el final del libro, es la muestra de
que «cada corazón palpitante es un secreto para el corazón más próximo, el que
dormita y late a su lado». Y es también la historia de quienes quieren parar
desgracias e intervenir en el universo, para acabar encontrándose desterrados de
él.
Comentarios
Publicar un comentario