NOVETATS DE DESEMBRE

NOVETATS DE DESEMBRE
A la nostra biblioteca trobareu aquests nous títols:
1.      RAMON SOLSONA, Allò que va passar a Cardós
Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les  del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l’exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S’hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, el sis-cents, el turisme, el twist i el biquini.
Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.
Sis anys després de L’home de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.

2.       CARLOS ZANÓN, Taxi

Sandino, un taxista llamado así en honor al disco triple de los Clash que recorre una Barcelona más actual y más viva que nunca.
«Tenemos que hablar», le dice Lola, su mujer, a la hora del desayuno. Él le responde que lo harán por la noche, a su vuelta del trabajo. Sandino es un taxista triste, melancólico y mujeriego que hará todo lo que pueda por no regresar a casa, ante el temor de que Lola quiera dejarlo. No sabe si desea que eso suceda, ni si le gusta ser taxista, ni tampoco si sabe querer a alguien o si es que todo consiste en rodar de un extremo al otro como bolas de billar.
Esa misma noche se encuentra con su amiga Sofía, una taxista atípica en un mundo de hombres. Un pasaje muere en el interior del coche de ésta, dejando una bolsa que Sofía entrega a la policía; sin embargo, hay quien no se fía de sus explicaciones. Sandino hará todo lo posible, sin demasiada fortuna, por aclarar el asunto. Ahmed, Hope, Jesús, Héctor, Verónica, Nat¿ De barrio en barrio, y desde su atalaya familiar de la Casa Usher, Sandino vivirá su particular odisea, hecha de azares y lealtades, durante seis noches en un territorio urbano poblado por pasajeros de la más diversa condición. Las mil y una historias de éstos, que se mezclan con recuerdos y fantasmas de su pasado y de su presente, tejen un tapiz amargo de su vida. Sandino tendrá que desenredarse de él, de sus amores y de su ciudad para llegar quizá a algún lugar en el que nunca ha estado.

3.       Camilleri, Andrea: Una piràmide de fang
Una pluja impròpia de Sicília té paralitzades les obres de la nova conducció d’aigua de Vigata. Enmig de la immensa esplanada de fang i amb les excavadores aturades, apareix el cadàver d’un home. El llot que ho cobreix tot mig amaga la bicicleta amb què fugia. Què hi feia un home mig despullat pedalant sota la pluja enmig de la nit?
El comissari no té més remei que començar a  investigar per una botiga clandestina de queviures. I a mesura que va lligant caps, entre les esquerdes del fang, van apareixent els ingredients que han fet de l’illa italiana un dels territoris més obscurs de tot Europa: amenaces, corrupció, política de claveguera... Tot camuflat, com és tradició mediterrània, sota la aparença d’un simple afer de banyes.

4.       MARGARET ATWOOD, El cuento de la criada

Amparándose en la coartada del terrorismo islámico, unos políticos teócratas se hacen con el poder y, como primera medida, suprimen la libertad de prensa y los derechos de las mujeres. Esta trama, inquietante y oscura, que bien podría encontrarse en cualquier obra actual, pertenece en realidad a esta novela escrita por Margaret Atwood a principios de los ochenta, en la que la afamada autora canadiense anticipó con llamativa premonición una amenaza latente en el mundo de hoy.
En la República de Gilead, el cuerpo de Defred sólo sirve para procrear, tal como imponen las férreas normas establecidas por la dictadura puritana que domina el país. Si Defred se rebela ¿o si, aceptando colaborar a regañadientes, no es capaz de concebir¿ le espera la muerte en ejecución pública o el destierro a unas Colonias en las que sucumbirá a la polución de los residuos tóxicos. Así, el régimen controla con mano de hierro hasta los más ínfimos detalles de la vida de las mujeres: su alimentación, su indumentaria, incluso su actividad sexual. Pero nadie, ni siquiera un gobierno despótico parapetado tras el supuesto mandato de un dios todopoderoso, puede gobernar el pensamiento de una persona. Y mucho menos su deseo.
Los peligros inherentes a mezclar religión y política; el empeño de todo poder absoluto en someter a las mujeres como paso conducente a sojuzgar a toda la población; la fuerza incontenible del deseo como elemento transgresor: son tan sólo una muestra de los temas que aborda este relato desgarrador, aderezado con el sutil sarcasmo que constituye la seña de identidad de Margaret Atwood. Una escritora universal que, con el paso del tiempo, no deja de asombrarnos con la lucidez d e sus ideas y la potencia de su prosa.

5.       KAZUO ISHIGURU, El gegant enterrat
Anglaterra a l’edat mitjana. Del pas dels romans per l’illa només en queden ruïnes, i Artur i Merlí –estimats pels uns, odiats pels altres– només són ecos del passat. Britans i saxons conviuen entre ogres i follets en una terra erma. Una parella d’an­cians –l’Axl i la Beatrice– pren la decisió de sortir a la recerca del seu fill. El noi va marxar fa molt de temps, però no en recorden les circumstàncies perquè ells, com tots els habitants de la regió, han perdut bona part de la memòria a causa d’allò que anomenen «la boira». En el seu periple es trobaran un guerrer saxó anomenat Wistan; un jove amb una ferida que l’estigmatitza, i l’ancià Gawain, l’úl­tim cavaller viu d’Artur, que erra amb el seu cavall amb la missió,  segons explica, de matar una dra­gona. Junts faran front als perills del viatge, als soldats de Lord Brennus, a uns monjos que practi­quen estranys ritus d’expiació i a presències molt menys terrenals. Però cada un d’aquests viatgers arrossega secrets, culpes i en algun cas una missió.
Entre el viatge iniciàtic, l’al·legoria i l’èpica, Kazuo Ishiguro ha construït una narració molt bo­nica que aprofundeix en la memòria i l’oblit, en els fantasmes del passat, en l’odi soterrat, la sang i la traïció amb què es forgen les pàtries i potser la pau. I que parla també de l’amor perdurable, la vellesa i la mort.
«Una novel·la excepcional» (Neil Gaiman, The New York Times); «És un Joc de trons amb consciència, és el Merlí l’encantador de l’època de la indústria del trauma. Un llibre preciós i punyent sobre el deure de recordar i la necessitat d’oblidar» (Alex Preston, The Observer).

6.       CARLES CASAJUANA, Retorn
Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l’exili amb la memòria devastada despr  és de més de trenta anys d’absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona. 
El retorn de l’exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n’és un testimoni inusitat, aprofi ta l’encàrrec per gaudir d’unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. 
Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l’escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l’exili i la impossibilitat del retorn.

Deia que Carner era víctima d’un malentès: com que la seva obra, en particular abans de la guerra, era una celebració de la vida, molta gent el considerava un poeta benigne i bon vivant, una mena de bohemi ben vestit i ben planxat feliçment ignorant del costat obscur de la condició humana, un poeta que havia vingut al món a passar l’estiu. Però al costat d’aquell Carner assolellat i rialler tan conegut n’hi havia un altre més complex, més profund, que molts crítics tendien a no veure perquè els obligava a replantejar-se tot el que havien escrit sobre ell. Aquell era el Carner que a ell li agradava més, sobretot el Carner rosegat per l’enyorança, el supervivent d’un cant remot dels anys de maduresa a l’exili.

7.       JAVIER MARÍAS, Berta Isla
Muy jóvenes se conocieron Berta Isla y Tomás Nevinson en Madrid, y muy pronta fue su determinación de pasar la vida juntos, sin sospechar que los aguardaba una convivencia intermitente y después una desaparición. Tomás, medio español y medio inglés, es un superdotado para las lenguas y los acentos, y eso hace que, durante sus estudios en Oxford, la Corona ponga sus ojos en él. Un día cualquiera, «un día estúpido» que se podría haber ahorrado, condicionará el resto de su existencia, así como la de su mujer.
Berta Islaes la envolvente y apasionante historia de una espera y de una evolución, la de su protagonista. También de la fragilidad y la tenacidad de una relación amorosa condenada al secreto y a la ocultación, al fingimiento y a la conjetura, y en última instancia al resentimiento mezclado con la lealtad.

O, como dice una cita de Dickens hacia el final del libro, es la muestra de que «cada corazón palpitante es un secreto para el corazón más próximo, el que dormita y late a su lado». Y es también la historia de quienes quieren parar desgracias e intervenir en el universo, para acabar encontrándose desterrados de él.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RECOMANACIONS DEL CLUB DE LECTURA